1 Desembre dia mundial.VIH i la SIDA

“Molts joves no saben ni el que és, altres pensen que ja no existeix i uns altres que si s’infecten ja es tractaran i que no hi ha problema….Però es poden tenir molts problemes. És molt complicat. Cal anar amb compte i és millor la prevenció ..i la promoció d’hàbits sexuals saludables des de molt joves… la SIDA encara no té cura.”

img_4789-1La SIDA és provocat pel virus d’immunodeficiència humana (VIH). El VIH destrueix una classe de cèl·lules de defensa del cos anomenades “limfòcits cooperadors CD4”. Aquests limfòcits formen part del sistema immunològic de l’organisme, el sistema de defensa que combat les malalties infeccioses. Però, a mesura que el VIH destrueix aquests limfòcits, les persones infectades amb el virus comencen a contraure infeccions greus que normalment no es contagiarien; és a dir, es tornen immunodeficients. El nom d’aquesta afecció és síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida).

El virus es transmet a través de comportaments d’alt risc entre els quals s’inclouen els següents:

  • Relacions sexuals orals, vaginals o anals sense protecció ( “sense protecció” vol dir sense utilitzar un condó).
  • Compartir agulles, com les que s’utilitzen per injectar-se drogues (incloses les agulles utilitzades per a la injecció d’esteroides) i tatuar-se.img_4619

Per prevenir la sida el més important és conèixer la malaltia i els seus mecanismes de transmissió. Davant de qualsevol dubte o possible exposició al virus, cal sotmetre a la prova de detecció del VIH, perquè un diagnòstic precoç pot millorar notablement el pronòstic.
Saber com es contagia la sida és fonamental per poder evitar les conductes de risc. Perquè pugui produir-se la transmissió del VIH han de donar-se tres condicions:

La concentració de VIH ha de ser suficient perquè es pugui produir la transmissió. La sang és el fluid corporal on el virus està més concentrat. Per tant, una petita quantitat de sang n’hi hauria prou per infectar algú. No obstant això, amb la mateixa quantitat de flux vaginal no es produiria la transmissió perquè el VIH està molt menys concentrat en aquest fluid.

Cal que el VIH entri en el corrent sanguini per contraure el virus. La pell impedeix que el VIH s’introdueixi en l’organisme, per tant no n’hi ha prou amb haver estat en contacte amb un fluid contaminat, és necessària una via d’entrada en forma de ferida oberta, tall, fissura, esquinç, o mitjançant el contacte amb les membranes mucoses.

Quan una persona està infectada amb VIH, pot transmetre-ho a altres persones a través dels següents fluids corporals:

Sang (les majors concentracions de VIH es troben a la sang).
Semen.
Secrecions vaginals.
Llet materna.
Fluid pre-ejaculatori. En aquest els nivells de concentració del VIH són molt baixos, però hi ha risc.

El VIH no pot transmetre a través de:

Saliva, Orina, Femta, Suor, Llàgrimes.

Sida: conductes de risc a evitar
Per tant, per prevenir el contagi, el millor és evitar les conductes de risc que suposen el contacte amb els fluids capaços de transmetre el VIH:

No intercanviar xeringues o agulles amb altres persones, perquè la sang infectada passaria directament al torrent sanguini, i aquesta és la forma més ràpida i eficaç de contagi.
Utilitza sempre instruments estèrils o un sol ús per perforar la pell (tatuatges, anàlisi de sang, injeccions …). Pel motiu explicat en el punt anterior.
Utilitzar  preservatius de làtex (masculí o femení) en mantenir relacions sexuals amb penetració (ja sigui anal, vaginal o oral).
Evitar el sexe oral sense protecció. Encara que sembla que la boca és un entorn hostil per al VIH, s’han donat casos de transmissió del VIH per via oral (boca-penis, boca-vagina i boca-anus), de manera que el contacte de semen, secrecions vaginals o sang infectats a la boca suposa un risc.

Les dones embarassades portadores del virus han de rebre tractament per disminuir el risc de transmissió al fetus durant l’embaràs i el part, i no alletar el nen. És aconsellable, a més, el part per cesària, ja que redueix el risc de transmetre el virus al bebè.

A Espanya la prova del VIH és gratuïta i confidencial per a tothom. No obstant això, gairebé el 50% de les persones diagnosticades d’infecció per primera vegada en 2014 presentava diagnòstic tardà. És essencial que la població i els professionals sanitaris siguin conscients que qualsevol persona que realitzi pràctiques de risc és vulnerable al VIH, i que és important diagnosticar la infecció el més aviat possible.

Davant el dubte sempre pots acudir al teu professional de salut més proper, el et podrà assessorar, orientar, derivar en cas necessari sobre qualsevol informació o prova que necessitis.

Advertisements